miércoles, 21 de marzo de 2018

10è Capítol: La funció de titelles



Sabia Manuel que a la Cambreta no hi havia cap tomba ni cap Sam, però sabia també que tota aquella escena havia passat allà davant seu, cosa que explicava l'atenció dels demés titelles, excitats mentre seguien la funció. Aplaudien de tant en tant i no es perdien una paraula, i quan els dos titelles cantaven les seves cançons, els altres picaven de mans i es sumaven a la música com si se la sabessin de memòria. En ser tots de fusta, els aplaudiments i els riures sonaven com una orquestra desafinada de castanyoles.

L'acció s'havia aturat amb els aplaudiments, i una de les marionetes, un Perico d'ulls esbojarrats, va preguntar a l'Aede:

- I què va passar llavors, avi de tots els avis?

Aquest es girà i li respongué:

- Kalim i Kilam, els dos titelles nascuts a les mans de Sam, havien aconseguit reviure al titellaire que els movia, i amb això van decidir construir un món adequat a les seves necessitats.

- Però com ho poden fer amb la poca empenta que té Sam?, li va preguntar en Manuel, ficat de ple en la història.

- Ja he dit abans que els titelles, en el seu estat primigeni, tenen una imaginació extraordinària, que cap altre ésser viu fins ara ha igualat. I la imaginació, quan apareix de veritat, té més força que qualsevol altra cosa en aquest món. 

- Però en Kalim i Kilam són molt petits… com poden tenir tanta força…

Així s'expressà una marioneta ballarina que com totes les demés s'havia tret els fils de sobre.

- Nosaltres, les marionetes de fil, sempre hem mirat els nostres companys de guant amb menyspreu, perquè ens pensem que som superiors pel fet que ens movem amb fils, com si així escapéssim a l'acció de la gravetat, però tot i que això és veritat en certa manera, no us podeu imaginar la força i l'energia que tenen aquests titelles, sobretot perquè l'extreuen de l'oculta que amaguen els seus manipuladors, els quals d'aquesta força no en saben ni un borrall. En Kalim i Kilam tenen la suficient per anar tirant, però tard o d’hora hauran de trobar el secret de la seva vitalitat. Aquesta és la seva missió. Si la troben estan salvats. Però si no la troben, tot s’haurà acabat...

- Què vols dir, avi de tots els avis? Que acabaran morint seguint els desitjos d’aquest ganàpia de Sam?...

- Això és, en efecte, el que vull dir.

- I com ho trobaran? Si ni tan sols saben allò que han de buscar....

- Ho saben, nosaltres mateixos els hi ho acabem de dir, no ho veus?...

Miren tots en Kalim i Kilam, que s'han quedat parats escoltant la conversa dels seus espectadors, i en adonar-se que la funció havia de continuar, es van posar de nou en moviment, i en Manuel va tornar a veure el pobre Sam amb els dos titelles cosits als braços.

No hay comentarios:

Publicar un comentario