viernes, 23 de marzo de 2018

11è Capítol: El Cíclop




KALIM – Què veus allà davant, Kilam?

KILAM – Una muntanya de formes estranyes, punxegudes i perilloses d’escalar…

KALIM – Les mateixes que jo veig, les quals s’han de creuar per arribar a l’altre punta d’aquestes terres inhòspites...

KILAM – I vèncer els monstres que hi habiten...

KALIM – Pesats com tots els monstres d’aquest món...

(I mentre diuen aquestes paraules, en Manuel i tots els presents veuen com les muntanyes de les que parlen s'aixequen als seus nassos, ben modelades pels dos titelles i el pobre Sam)

KILAM – Aquí hi ha el bosc que uns diuen encantat….

(apareix el bosc, mentre ells hi van posant els arbres)

KALIM – El bosc que amaga tantes històries com arbres té...

KILAM – I aquí és on diuen que viu el gran Drac que se les sap totes?

KALIM – Sens dubte, al qual s’ha de respondre amb les respostes adequades....

(i just en aquell moment, els ataca un drac fastigós dels que treuen foc per la boca. En Sam ha de tancar els ulls davant d'aquella escomesa inesperada, però ja en Kalim i en Kilam s'han armat de dos bastons, i s'inicia una persecució per entre el paisatge dels decorats de les muntanyes, fins que, després de marejar a la fera monstruosa, aconsegueixen ficar-li un dels bastons a la boca, moment que aprofiten per estomacar-la i engegar-la als abismes d'on havia sortit.)

(El públic dels titelles i el mateix Manuel aplaudeixen excitats. Llavors, una serpent que s'havia amagat espantada per les flamarades del Drac, treu el nas i es dirigeix als dos titelles)

SERPENT – Gràcies, amics, com us puc pagar el favor que m’heu fet de salvar-me d’aquesta andròmina?

KALIM – Busquem al gran Drac savi que sap on s’amaga el Cíclop d’un sol ull....

SERPENT – El pare d’aquesta quimera? Esteu bojos? Correu un perill immens! Si no contesteu les seves preguntes com ell vol que les contesteu, us menjarà com si fóssiu dos bombons!

KILAM – Ho sabem i ens en fumem!

SERPENT – Veig que sou valents, però si voleu trobar el drac, heu de conèixer la paraula màgica.

KALIM – Una paraula màgica?  ... Ah, això m’agrada i m’excita encara més, quina és...?

KILAM – Sí, sí, quina és, quina és? (pregunten els dos excitats)

SERPENT – Samfaina! Aquí el trobareu, però aneu en compte, ja que si us equivoqueu en les respostes, us cruspirà pels postres!....

(se’n va corrents. Es queden davant d’una gran cova)

KALIM – Oh, és aquí on vius, gran Drac de la raça dels bons?

(no se sent res)

KILAM – Hem de dir la paraula màgica: Samfaina!!

(se sent una gran tremolor, i surt un gran Drac negre que treu foc i fums pel nas i per les orelles)

DRAC – Qui ve a interrompre la pau del gran dragó?

KALIM – Som nosaltres, oh gran Drac, volem saber on es troba el Cíclop d’un sol ull.

DRAC – I perquè voleu veure el Cíclop ?...

KILAM – Ell sap on trobar el Secret del Gran Viu.

DRAC – El Gran Viu? I perquè voleu vosaltres aquest secret, enterrat des de fa segles a les més pregones profunditats d’aquest món ?

KALIM – Som Titelles, no ho veus?, i si volem viure, hem de ressuscitar a aquest desgraciat

(indicant el manipulador) que camina sobre dues potes i que la mort empaita!

DRAC – Res deté la mort, i menys encara dos titelles petits i ridículs com vosaltres. Però si voleu saber alguna cosa, haureu de contestar les meves preguntes!

KILAM – Pregunta, pregunta, que et respondrem com ens doni la gana!

DRAC – Heu fet mal alguna vegada ?

KALIM I KILAM (junts, alternant les paraules) – I tant! Cada dia! A tot quisqui fem ballar com a una baldufa i amb el garrot estomaquem tot allò que es belluga!

DRAC – Sou bons i feu obres pies?

KALIM I KILAM – No, no som gens bons, som dolents i depravats, aixafem rates i formigues, som amics de la guillotina, i no parem de dir mentides.

DRAC – Heu matat alguna vegada?

KILAM I KALIM – I tant, no sols a gossos, gats, toros i sardines, sinó a pares, mares i a la nostra tia!

DRAC – Prou, prou, veig que coneixeu la llei del Gran Drac! No tinc més remei que dir-vos el secret anhelat! Però aneu en compte, ja que els perills que heu passat no són res comparats amb els que us esperen!

KILAM I KALIM – Diga’ns, vell drac, el secret del Cíclop!

DRAC – És fàcil trobar el Cíclop, però per fer-lo parlar, l’ull de la còrnia li heu de robar. El trobareu dalt d’aquell volcà, ja que és molt fredolic i necessita llocs amb estufa.

(El Drac se’n va)

KALIM- De quin volcà parla?

KILAM – Aquell que hi ha allà dalt, no el veus?

KALIM – És cert, com no l’havia vista abans....

(i com per encant, fan aparèixer el decorat d'un volcà al teatret dels titelles)

En Tranquil Perico, que s'ho mirava tot amb els ulls oberts com dues taronges, va exclamar:

- Són molt valents, avi! Però com se'n sortiran?

- No ho sé, però ho han d’intentar. El pitjor, és que es trobin la Mort i no sàpiguen com esquivar-la...

I just en aquell moment, apareix la Mort darrera dels dos titelles.

- Ho veus ? Estava segur que vindria. Ei, vigileu!

(així s'exclamà l'Aede en veure a la Pàl·lida escometre als dos titelles. Tot el públic de titelles es suma als crits de la marioneta)

- Ei, ei, vigileu!...

(Però en Kalim i Kilam no la veuen)

KALIM – Potser és hora de fer treballar a aquest ganàpia, no trobes?

KILAM – Fa estona que costa bellugar-lo...

KALIM – És com si tingués mandra, com si li entressin ganes de plegar….

KILAM – Potser un bon cop de garrot…. Però mira, Kalim !....

(veuen la Mort)

KALIM – La mort que ens ve a buscar ! Ai, ai, ai….

(s'inicia una tremenda persecució. Però la Mort atrapa a Kalim, treu una forca i li diu que li ha arribat l'hora, que posi el cap al nus. El pobre Kalim, tremolant de por, no l'encerta. Ho intenta diverses vegades. Farta, la Mort li ensenya com es fa. I en posar el cap a la forca, els dos titelles tiren de la corda, pengen la Mort i s'escapen corrents. El públic aplaudeix enfervorit).

KILAM – Ens hem escapat d’un pèl!

KALIM – Anem a veure el Cíclop !...

(s’amaguen. Surt el Cíclop de dins del volcà)

CICLOP – Ui, s’està fent fosc, a dormir. Aquí s'està ben calentet! És hora de treure'm l’ull de la còrnia i posar-lo sota el llit. Bona nit!

(amaga l’ull i es posa a roncar)

KILAM – Ja el tenim! (agafen l’ull)

KALIM – Ei, Cíclop, ja et pots despertar, s’ha fet de dia!

CICLOP – Ei, com pot ser, tan ràpid,... qui hi ha aquí, ...ep, i el meu ull on és. on és el meu ull!!!...

KILAM – El tenim nosaltres, vell carcamal, i si vols el teu llagrimall, ens hauràs de dir el secret del Gran Viu.

CICLOP – Maleïts! (intenta agafar-los però no els veu) Torneu-me l’ull!

KALIM – El secret a canvi de l’ull!

CICLOP – No el puc dir! És un secret molt ben guardat!

KILAM – El secret si vols l’ull!

CICLOP – Ahhhhh!!! (rabiós...) Us ho diré, però no us servirà de res, perquè és una endevinalla i ningú la sap desxifrar.

KALIM – El secret o l’endevinalla, tant se fa, i et donen l’ull!

CICLOP – Si vols el secret del Gran Viu trobar, obre-li el cap, fica’t a la testa i buida-li el pap.

KILAM - ...Obre-li el cap, fica’t a la testa i buida-li el pap... I això què vol dir?

CICLOP – Doneu-me l’ull!

KALIM – Te’l donarem, però no ens fiem de tu. Com sabem que no ens voldràs atrapar i llançar-nos a dins del volcà? Doncs mira, ja que t’agrada tant l'escalfor, busca’l a dins d’aquest volcà rodó!

(li tirem l’ull dins del volcà)

CICLOPS – Ah, maleïts, me l’heu tirat directe al fons del volcà! Trigaré anys a trobar-lo.....

(Cíclop es llença de cap dins del volcà per buscar el seu ull)

KILAM – Ja, ja, ja... Amb això el tindrem entretingut uns quants milers d'anys.

KALIM – Ja tenim l’endevinalla! Ole, ole!

KILAM – Si, ole, ole, però què significa? En saps alguna cosa?...

KALIM – Ni idea, repassem-ho... Obre-li el cap, fica’t a la testa i buida-li el pap... A què es deu
referir?....

KILAM – El secret del Gran Viu... A quin viu li hem d’obrir-li el cap?

KALIM – De viu, aquí, només en tenim un, més mort que viu, però viu malgrat tot...
(miren a Sam)

KILAM – Però no podem obrir-li el cap! Amb el poc que en té, només faltaria que l’acabés de perdre del tot....

KALIM – Però és el que diu l’endevinalla! 

KILAM – Sí, és això... no hi ha dubte...

KALIM – I com li podem obrir el cap?

KILAM – Amb un bastó, sempre ho hem fet així!

KALIM - Per començar està bé. Però per arribar-li a buidar el pap...?

KILAM - Doncs ho farem amb una serra, la que fem servir per tallar fustes i construir els decorats.

KALIM – Però abans l’hem d’estabornir...

KILAM – Sí, les coses es fan una darrera l’altra. El garrot!

KALIM – Això! Estàs preparat?

KILAM – Sí, ho estic!

KALIM – Doncs, som-hi, Kilam!

(aixequen el cap de Sam i li fumen cops amb el garrot. En va intenta defensar-se el pobre titellaire a la força. L'estaborneixen.)

KILAM – Bé, ja tenim la primera part feta. Repassem l’endevinalla: Obre-li el cap, fica’t a la testa i buida-li el pap...

KALIM  - Li obrim el cap. Tens la serra?

KILAM – Sí, aquí està...

(li serren el cap i li separen la part de dalt.)

KALIM – Ja està, però aquí no hi ha qui s’hi fiqui!

KILAM – Està ple de trastos....

KALIM – Doncs, apa, fem espai, fora trastos!!

(van traient objectes de l’interior del cap de Sam: el seu carnet d'identitat, un passaport, una bombeta fosa, un ganivet, una pistola, una cervesa, uns vells sostenidors de dona, un transistor,....)

(El públic riu pels descosits davant l'atreviment dels dos titelles)

KILAM – Ja hem fet una mica de neteja. Ara diu l’endevinalla: fica’t a la testa...

KALIM – Fiquem-nos a la testa!

KILAM – Ja li hem buidat prou el pap?

KALIM – Això no ho sabrem fins que no siguem a dins.... Va, entra tu primer, Kilam...

KILAM – No tu, Kalim....

(Un dels dos es fica a dins, i l’altre el segueix)

No hay comentarios:

Publicar un comentario