sábado, 10 de marzo de 2018

4art Capítol: El Forat




Ho havia fet, havia trencat l'ou, però els seus ulls no veien res. Amb el cop, havia trencat la puresa rodona d'aquell artefacte caigut de qui sap on o posat per qui sap qui, i en el seu lloc va veure una mena de boira que emergia del buit, del forat a l'aire que havia deixat l'ou en trencar-se, uns vapors de color indefinit, entre el blau fosc, el negre i el vermell, que anava omplint l'espai de la Cambreta. Era una boira de pigments iridiscents que sortia d'aquell forat invisible i que picava els ulls, les orelles i la pell, que semblava fet d'una textura de llum difosa, de les que sabem que no venen de cap bombeta ni del sol ni de la lluna, ni tampoc d'una composició química determinada, sinó que ens l'imaginem com un resplendor quasi bé corpori que procedeix d'un foc llunyà, potser de les estrelles, que és com solem qualificar la llum quan no sabem de quin lloc ve.

Llavors el va veure. L'Aede, des dels ulls del qual s'havia contemplat feia una estona, s'enfilava pels seus propis fils i arribava al control que penjava del sostre. Desenganxava els fils de la fusta on estaven lligats, desfent els nusos un a un. Amb l'ajuda de les altres marionetes, va anar baixant fins saltar a terra. Es plantà davant d'en Manuel, aixecà una mà i digué:

- Hola.

Va romandre en Manuel assegut a la seva cadira amb la Joaquima als llavis, apagada després d'haver-la apurat  fins a les últimes pipades. Atònit i callat com una tomba, contemplà com totes les marionetes de la Cambreta es posaven en moviment, amb una lentitud exasperant al principi, després amb més brio, com si s'anessin carregant d'una energia que ell només podia associar a la llum fosca que havia sortit del forat de l'ou i que omplia l'aire de l'habitació.

També ell se sentia en un món estrany, com si aquell vapor l'hagués emmetzinat fins al moll de l'os, carregant-lo d'una energia desconeguda, que va tenir la virtut de fer suportable el pànic, això sí, com si ell fos una marioneta més posseïda per aquella curiosa vitalitat que animava els cossos inerts de fusta, els quals, en principi i per regla general, de vida no en tenen cap.

Passada una estona s'adonà que a la Cambreta regnava un xivarri insòlit, ja que totes les marionetes parlaven a la vegada amb les seves veus característiques, que no eren altres que les que ell els hi havia donat al llarg de tota la seva vida! Xivarri i agitació de tots aquells personatges que havien sortit de la seva imaginació i que ara es movien i xerraven com cotorres al seu voltant.

Només el Vell va romandre quiet i tranquil. S'havia acostat a Manuel i recolzava un colze al seu genoll, mentre el contemplava des de la mirada distant i profunda dels ulls de vidre.

Les figuretes dels titelles, ja deslliurades de fils i controls, havien obert la porta i s'escampaven per la resta del taller. La boira de colors difosos anà omplint l'interior de la gran sala del taller on penjaven les marionetes enfundades com pernils. I de seguida, mirant de reüll a través de la porta, va veure com algunes d'aquestes començaven a bellugar-se i a baixar del sostre, ajudades per les que s'havien escapat de la Cambreta.

Els dos titelles comprats als Encants, en Kalim i Kilam, eren els més animats de tots, saltaven d'un lloc a l'altre agafant-se amb les mans per les cordes i pels enginys que penjaven del sostre, com si fossin micos en una selva.

Carregà llavors la pipa, li donà foc amb el seu encenedor de benzina, i va fer una profunda pipada. Fità el vell, que romania sempre al seu costat i finalment exclamà:

- Aede! Em pots explicar què redimonis està passant aquí?

No hay comentarios:

Publicar un comentario