jueves, 5 de abril de 2018

2on Capítol (2a part). La Combustió





Fumava sense fumar. Aquell descobriment el tenia absort i meravellat. Era una percepció nítida d'una cassola que tenia la forma d'un ou trencat en el qual cremava sense cremar el combustible de la seva vida, tot allò que havia fet i estat al llarg dels anys, mentre caminava per la sorra mullada. Sí, la seva pròpia vida era part del combustible que necessitava per tenir encesa aquella pipa misteriosa que es confonia amb l'ou i que generava una boira que tenia el color de l'angoixa però que alhora li arribava exultant!

Aquella  mescla d'angoixa i d'eufòria era una poció perversa, un verí que l'obnubilava, i alhora l'excitava i l'empenyia a un optimisme desmesurat. I aquell fum que marejava i picava els ulls, va produir un efecte inquietant. Es va veure a si mateix, o més aviat aquella part de la persona que un s'imagina que és i que es situa al cap, la va veure baixar com un globus que es desprèn de les argolles que el subjecten a dalt, fins arribar a la superfície de la cassola on es realitzava la combustió de la seva persona.

Es va sentir tot ell envoltat per aquelles emanacions que sortien de la pipa en què s'havia convertit, la raó completament encegada, però sense problemes de respiració, ja que per sort el nas el seguia tenint on sempre l'havia tingut, de manera que va seguir caminant tan tranquil, respirant a fons les bafarades de llum negre que venien de sota i l'aire salat del mar, mentre es veia a si mateix descendit i quasi bé fumat per l'ou que s'havia tornat pipa! I aquest mirar-se a si mateix des d'aquesta nova altura tot sabent que la seva raó romania en estat de levitació sobre els xup-xups de la cassola de la panxa, li provocà un atac de riure!

Però llavors, qui redimonis sóc jo, es preguntava, aquell que es contempla fumant-se a si mateix o aquell fumat de baix? Hi havia dos 'ells' o dos 'jos', clar, el de baix i el de dalt, però algun deuria ser més 'jo' que l'altre! Va pensar que millor quedar-se amb el que sabia de què parlava, perquè el de sota es trobava una mica privat de les seves facultats. Reia com un boig! S'adonà que el 'seu' de baix seguia ben viu, gaudint de la combustió de la que era objecte però 'amb els ulls tancats', per dir-ho d'alguna manera, perquè el de dalt els tenia ben oberts!

En estabilitzar-se la situació, va sentir una mena de descans interior agradable. El cas és que s'estava fumant i que això era la cosa més lògica i agradable del món. Fixant-se una mica en la percepció dels seus dos 'jos' tan entretinguts, s'adonà que l'aire s'omplia de les imatges que eixien de la cassoleta del seu ou interior. Era la pel·lícula privada de la seva vida, vista des d'aquesta barreja d'angoixa i d'eufòria, el material sensible de la combustió de la pipa, que li resultava exultant per la nitidesa de la visió!

Va ser bonic entretenir-se amb les escenes d'aquells primers anys de professió, viatjant amb l'Eva pels cinc continents mentre inventaven personatges i les històries que els embolcallaven. I després es va veure al taller, creant móns pels seus titelles i els espectacles que meravellaven als visitants. Més tard, va tornar a viure la seva estança a la Cambreta i l'aparició de l'ou, amb els fets posteriors que coneixem de sobre. I va comprendre que aquella mirada anava més enllà, dotada d'una qualitat de vivència que li permetia reviure quan li donava la gana tot allò viscut. Caram, va pensar, m'hi podria passar la vida veient-me a mi mateix revivint la meva vida!

I llavors va tenir un nou xoc, perquè de sobte es va veure a si mateix obcecat en les visions interiors que li proporcionaven els seus 'ells', els dos 'jos' atrapats en el quefer de la combustió de la pipa que era dins seu, i aquesta visió li provocà un nou atac de riure, encara més alegre i alliberador, ja que era evident que encara hi havia un altre 'jo', un 'tercer', que s'ho mirava tot des de fora, no des del cap, sinó des de més amunt encara, el qual  no tenia ganes de fumar cap pipa sinó simplement de passejar amunt i avall on li donés la gana. Aquest 'tercer' era ell, per descomptat, lliure dels altres dos 'ells' que s'entretenien a baix amb la pipa i les seves imatges, dels quals havia eixit gràcies als efectes d'aquell fum de la pipa que l'havia empès amunt, fum que ara s'havia convertit en l'aire normal que respirava, un aire que li permetia fer allò que volia, tot i seguir caminant per la platja com feia, amb la pipa buida als llavis, mentre l'aigua del mar li mullava els peus i la ciutat començava a deixar-se cobrir per les ombres del vespre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario