domingo, 5 de agosto de 2018

28è i últim capítol (2a part): Dit i fet





Seien a la mateixa taula de les Rambles on els va sorprendre l'atemptat de la furgoneta assassina. Havien dinat en un petit restaurant del centre i va ser en Quinqué qui va insistir en retornar a aquell carrer que tant s'estimava. Fumaven les seves Breves de Quintero amb dos cafès al davant. No gaire lluny d'on eren, un mar de flors cobria el centre de les Rambles en homenatge a les víctimes, i una munió de gent orava al seu entorn, com si es trobessin davant d'un altar fet de flors i espelmes.

- Vegi, Manuel, fins a quin punt l'extravagància de la ciutat de Barcelona està íntimament associada al Temps, que per fer la feina que aquest sol acomplir en mesos i anys, em refereixo a curar les ferides i apaivagar les passions encontrades, aquí no ha trigat ni un dia a realitzar-les, com es pot veure en la resposta de la gent local i de fora, que han decidit convertir l'horror de l'atac criminal en l'ocasió de saltar de l'u al tres de la concòrdia en el temps de dir una avemaria. Una particularitat insòlita, perquè com li vaig dir una vegada, al Temps no li agrada associar-se a les extravagàncies col·lectives sinó a les individuals, que li són més grates. I potser sigui aquest un dels secrets més ben guardats del caràcter irresistible de l'extravagància de Barcelona, que en estar sustentada per individualitats fortes com són les excentricitats dels arquitectes modernistes i d'en Gaudí en primera instància, més la singularitat de les Rambles, que  com dèiem l'altre dia es caracteritza per ser un carrer que passa directament del dos al tres de les diferències exhibides, és a dir, que promou i exalta que cadascú faci el que li dóna la gana, ha seduït al mateix Temps en persona, cosa que no és gens fàcil.

Les Rambles havien recuperat, en efecte, el seu pols tot i que es respirava una atmosfera d'excepcionalitat, com si tots els que l'ocupaven, de dins i de fora, la miressin per primera vegada, fixant-se en detalls que abans mai ningú hi havia caigut: els cambrers de bars i restaurants, que havien ajudat a tanta gent, ara vistos amb una simpatia immensa, quelcom d'impensable feia uns dies; els venedors de la Boqueria, dels quioscos de flors o de diaris, persones anònimes que tanmateix havien estat els primers a auxiliar a les víctimes; certs aspectes del mobiliari urbà que havien quedat danyats per la furgoneta; les façanes dels bars o dels hotels, on tanta gent s'havia refugiat; i molts altres detalls banals que ara donaven relleu i personalitat al carrer.

- També li haig de dir, però, que els barcelonins haurien de tenir molta cura en demanar més del compte al Temps, especialment en volicions que no tinguin res a veure amb la llibertat individual i el respecte de les diferències, perquè de la mateixa manera que ara ha actuat en benefici de la ciutat, ho pot fer en contra si se li exigeix ajuda per allò que no li agrada fer, em refereixo a les extravagàncies impositives. Per fortuna, el poble català, que en alguns aspectes pateix obsessives inclinacions col·lectivistes, té en canvi molt acusat el principi de la individualitat a ultrança, com han demostrat sempre els seus esperits més rellevants, que s'han distingit per portar la contrària a tothom, peti qui peti. És per això que des de l'agència Mercuri som optimistes respecte al futur de la ciutat, que veiem sempre pujada al carro de l'excentricitat exaltada, gràcies també als continus qüestionaments de la que és objecte, malgrat els conflictes i les discussions que això pugui generar. Ara, si algú em demanés un consell, jo li diria sense cap mena de dubte: senyors, optin per l'extravagància més acusada i fugin de la mitjana i del punt mig. I lluny de resignar-se, optin sempre per l'optimisme i la construcció!

Escoltava en Manuel sense escoltar, ja que si d'una banda tenia molt present els fets ocorreguts a les Rambles, encara ho estaven més els que havia viscut en la seva pròpia extravagància, molt diferent de la de Barcelona, però a la vegada ben particular. Havia sobreviscut a la trobada amb Volcà i a la implantació dels dos titelles, Kalim i Kilam, que ara sabia estaven per sempre associats a la seva persona. L'irritava saber que tot plegat havia estat una funció representada al Teatret dels Mons dels seus titelles, un teatret però que era la mateixa vida. I sabia que sense haver canviat res en aparença, la seva persona havia donat una volta de campana com una catedral. Tota l'Extravagància s'havia com qui diu concentrat en aquells dos titelles i en les seves dues mans, que encarnaven aquella capacitat de fer el que un vol fer. Havia incorporat el 'dit i fet' dels dos titelles, quan els va veure actuar a les mans del pobre Sam. 'Dit i fet', un principi absurd que tanmateix s'havia incrustat a la seva persona, com si li haguessin implantat un nou òrgan del que no en sabia res i del que ho havia d'aprendre tot.

- Té raó de pensar el que pensa, si em permet immiscir-me en el seu pensament, i li haig de dir que no és gens fàcil disposar d'aquestes facultats, sobretot quan un viu fora del mercat de les ambicions, com és el seu cas. Imagini's el perill que seria que els grans ambiciosos d'aquest món gaudissin dels atributs del 'dit i fet', és a dir, que tal com es pensa i es diu un desig, es fa i es compleix. Per desgràcia, tal és el cas d'alguns dels més aclamats egòlatres del planeta, que disposen de la mecànica i l'apliquen per als seus interessos. Clar que una cosa és la mecànica i l'altra el 'dit i fet', el qual per fortuna no es deixa atrapar així com així quan se'l vol utilitzar per a objectius roïns i menyspreables. I és que aquí hi ha un petit secret, si em permet de nou ficar-me on ningú em demana, que cal saber i no deixa de ser important: entre el Temps i el 'dit i fet', que és tant com dir la Voluntat, hi ha una correspondència directa i immediata, la qual té a veure amb allò que comentàvem l'altre dia al Born, quan dèiem que era un lloc que permetia ajuntar el temps amb la voluntat. Doncs això és en realitat el seu 'dit i fet', que s'esdevé quan la consciència entén i es fa seu el concepte del temps associat al de la voluntat, la qual d'alguna manera substitueix l'espai sense substituir-lo, per no ofendre ni portar la contrària al senyor Einstein i la seva teoria de la relativitat.

I malgrat que les paraules d'en Quinqué li entraven per una orella i li sortien per l'altra, com era el seu costum, sabia perfectament en Manuel que tot aquell assumpte tenia que veure amb la voluntat i amb el temps, conceptes que des de sempre l'havien intrigat i que en definitiva havien causat la preocupació obsessiva que acabaria per posar l'ou de la seva extravagància. Però ara l'ou i la Cambreta havien quedat a anys llum, com si aquella implantació dels dos titelles a les seves mans haguessin rematat l'aventura de l'extravagància, una aventura que en realitat donava la volta sobre si mateixa, ja que si d'una banda s'havia acabat, de l'altra tot just acabava de començar.

- Fixi's, Manuel, que de la mateixa manera que al temps li agrada portar la contrària a les obsessions col·lectives i els seus deliris patriòtics i totalitaris, també ho fa allò que diem Voluntat o el seu 'dit i fet', el qual no es deixa utilitzar per qui s'escapa de l'òrbita del lliure arbitri de les persones, una a una. Clar que sempre hi ha qui en fa cas omís, actuant amb pretensions col·lectives que no respecten la llibertat individual, però el preu que haurà de pagar sempre serà costós, bàsicament caure en la desgràcia i la degradació, perquè en això no hi ha qui se n'escapi. El 'dit i fer' no deixa de ser una eina per a la seva pròpia extravagància, Manuel, com sempre ho ha estat per els qui han destacat en llurs facetes singulars, com en Gaudí amb la seva Sagrada Família, o, sense anar tan lluny, el gran José Tomás, un torero dels que aixequen a la plaça feines que són com catedrals de l'art de la vida i de la mort. De manera que el millor és insistir en la seva extravagància, la qual, malgrat consideri que ja no té res més a ensenyar-li, en realitat només acaba de començar, com vostè mateix insinuava fa un moment.

Mirà de reüll Manuel al senyor Quinqué, que amb la seva cara d'ocell i el ulls una mica sortits que li eren propis, treia fum del cigar com una locomotora. I va sentir envers ell una profunda estima, que es va fer extensiva a totes les persones que en aquell moment passejaven per les Rambles, la majoria turistes, seguint aquell principi de fraternitat universal que el guia turístic seguia per imperatiu professional i per vocació. I va pensar que gràcies a ell, allò que havia nascut a l'entorn dels titelles, s'havia estès i es sustentava ara en la ciutat on vivia, que tenia la seva pròpia extravagància com també era el cas de les Rambles. I veure aquella suma d'extravagàncies damunt de la seva, que s'estenia més enllà del planeta pel Sistema Solar, li donà una potent sensació de plenitud, com si hagués canviat de ciutat i fins i tot de país per no dir de planeta. Va comprendre que a partir d'ara els seus diferents espais s'obririen en el mateix acte d'anar i fer, seguint la nova lògica inaugurada del 'dit i fet', envers el passat i el futur a la vegada.

- Ho ha entès a la perfecció, senyor Manuel, i permeti'm afegir que malgrat la saturació i les discussions al seu entorn, la ciutat de Barcelona segueix i seguirà sent, al meu parer, el millor destí per a passar-hi unes bones vacances. No només per les seves platges, totes amb dutxes i escombrades cada dia, els seus indrets insòlits i de gran relleu arquitectònic i cultural, les Rambles que bateguen com el cor que és de la ciutat, i la Sagrada Família i altres edificis i llocs extraordinaris, sinó també perquè és el millor lloc per comprar puros a bon preu i poder-los fumar mentre un es passeja pels seus carrers, sense fer ni pensar en res. Motius més que suficients per garantir una estada plaent i profitosa al cent per cent!

- Estic plenament d'acord amb vostè, sí senyor!

- I què li sembla, senyor Manuel, si ens aixequem i ramblegem amb els nostres cigars encesos  per demostrar al món que això que diem és real i no una utopia extravagant?

- Dit i fet, senyor Quinqué!

No hay comentarios:

Publicar un comentario